Last name: Creus

English

This ancient surname is of Roman (Latin) pre Cristian origins. It derives from the word 'crucis' meaning 'cross'. There are several potential origins, the most popular being that it was originally a habitational name for a person who lived at one of the many places called Cruc or Cros. These were named after a 'cross' which was set up to mark a tribal meeting place or perhaps a market, with little or no religious significance. In many cases particularly in Southern Europe, the surname was semi-religious. It denoted a lay person, that is to say, not a member of the clergy as they were celibate, who carried a cross in the festivals of the Christian Church. Every European country has its own forms of the surname, and examples of these include Cross and Crosse (English), Grose (French), Cruz and Cruces (Spanish), to Kreuze and Kreuziger (German) and Vercruysse (Flemish), as just some of the spellings. Early examples of the surname recordings taken from authentic civil and religious registers include Richard del Crosse, in the Assize Court Rolls of Lancashire, England, in the year 1285, and William atte Cros, in the Subsidy Rolls of Suffolk in 1327. Francisco Lopez Cruz was recorded at Nuestra Senora de la Antigua, Valladolid, Spain, on March 2nd 1566, whilst Tomas de la Cruz was born at Santa Barabara Mission, California, on December 3rd 1799. The first recorded spelling of the family name is shown to be that of Humfrey de Cruce, which was dated 1273, in the Hundred Rolls of Oxfordshire, England, during the reign of King Edward 1, known as "The Hammer of the Scots", 1272 - 1307. Surnames became necessary when governments introduced personal taxation. In England this was known as Poll Tax. Throughout the centuries, surnames in every country have continued to "develop" often leading to astonishing variants of the original spelling.

Català

Aquest cognom antic és d'origen romà (llatí) precristià. Es deriva de la paraula 'crucis' que significa 'creu'. Hi ha diversos orígens potencials, el més popular és que originalment era un nom habitual per a una persona que vivia en un dels molts llocs anomenats CRUC o Cros. Aquests van ser nomenats després d'una 'creu' que es va crear per marcar un lloc de reunió tribal o potser un mercat, amb poca o cap importància religiosa. En molts casos, particularment en el sud d'Europa, el cognom era semireligiós. Denotava a un laic, és a dir, no un membre del clergat, ja que eren cèlibes, que portaven una creu en els festivals de l'Església Cristiana. Cada país europeu té les seves pròpies formes del cognom, i exemples d'aquests inclouen Cross i Crosse (anglès), Grose (francès), Cruz i Creus (espanyol), a Kreuze i Kreuziger (alemany) i Vercruysse (flamenc), per exemple. Els primers exemples dels enregistraments de cognoms preses de registres civils i religiosos autèntics inclouen a Richard del Crosse, en Assize Court Rolls de Lancashire, Anglaterra, l'any 1285, i William atte Cros, en Subsidy Rolls de Suffolk en 1327. Francisco López Cruz va ser gravat a Nostra Senyora de la antigua, Valladolid, Espanya, el 2 de març de 1566, mentre que Tomàs de la Creu va néixer a la Missió de Santa Barbara, Califòrnia, el 3 de desembre de 1799. Es mostra que la primera ortografia registrada del cognom és la de Humfrey de Cruïlla, que data de 1273, en els Cent Rotllos d'Oxfordshire, Anglaterra, durant el regnat del Rei Eduard primer, conegut com "El martell dels escocesos", 1272 - 1307. Els cognoms es van fer necessaris quan els governs van introduir els impostos personals. A Anglaterra això es coneixia com a impost d'enquesta (poll tax). Al llarg dels segles, els cognoms en tots els països han seguit "desenvolupant", el que sovint condueix a variants sorprenents de l'ortografia original.